Eleccions al Parlament de Catalunya 2010

Arc Parlamentari 2010

Ayer se votó en mi terruño. Fueron unas elecciones sin emoción en las que todo el mundo sabía quién iba a ganar y donde las únicas preguntas eran:
¿De cuánto? y ¿Con quién?

A pesar de todo no está de más comentar algunos resultados que son sorprendentes cuando no alarmantes. Vamos a ello…

  • CIU (48 » 62) Han ganado por goleada y lo peor es que lo saben. Artur Mas, el prototipo de patricio catalán, saborea las mieles de la victoria (que en las últimas ediciones del torneo le habían amargados pactos a posteriori) y se prepara para gobernar. Ahora vienen los recortes en educación y sanidad pública (y el ascenso de la concertada y la privada), la eliminación del límite de los 80 km/h en las cercanías de Barcelona (que ha reducido en un 50% la siniestralidad) y tantas otras cosas. A pesar de ello Mas es mucho mejor político que Montilla y (casi) me convenció con el discurso que pronunció desde el balcón del Majestic.
  • PSC (37 » 28) Se han pegado la gran hostia y se lo merecen. Punto. No se puede presentar un anticandidato como Montilla si se pretende gobernar y no se puede hacer un tripartito de izquierdas para gobernar por el centro. Además por el centro (derecha) los que mejor se mueven son los de CIU.
  • PP (14 » 18) Es el resultado más preocupante de la noche (con diferencia). Que el partido que nos ha acabado de joder el nuevo Estatut con un recurso al Constitucional (sobre puntos a los que votaron a favor en otras comunidades) no sólo no baje sino que además suba y se convierta en la tercera fuerza política de la comunidad es aberrante. Que lo hagan con el Joker de candidata, Rajoy como apoyo y el populismo rancio de atacar la inmigración en una comunidad autónoma poco sospechosa de ser PePera augura unas generales penosas en el resto de España… Tenemos un problema.
  • ICV (12 » 10) Es el único partido del anterior gobierno que aguanta el tipo. En gran parte debido a que Herrera no suena a Saura y a que son los únicos que han hecho su papel sin demasiados complejos (ni demasiado acierto a la hora de elegir conselleries). Son unos comeflores y lo saben pero hoy por hoy es lo único que suena siquiera remotamente a izquierda en ese parlamento…
  • ERC (21 » 14) La segunda gran hostia de la noche se la lleva ERC, por pactar con los descafeinados del PSC y perder sus esencias nada más ser rozados por el poder. Reeditar el Tripartit con Montilla al frente fue un fallo estratégico para ERC y ahora seguramente se quedarán fuera del gobierno. Casi me alegro, ERC hace mejor oposición que gobierno, pero por otra parte me temo que CIU puede intentar castigarlos y acabar pactando (aquí y en Madrid) con el PP…
  • SI (0 » 4) La entrada más fuerte se la lleva Laporta con un programa en el que figuraba declarar la independencia en esta legislatura. Será divertido seguir oyendo las declaraciones de Laporta (al que yo le auguraba una gran hostia que finalmente ha sabido esquivar…), sobretodo contando que comparte grupo mixto con Ciutadans…
  • C’s (3 » 3) Y finalmente Ciutadans, que mantiene los 3 escaños y siguen viviendo de las mismas mentiras que hace 4 años: El 80% de su programa parece razonable, el otro 20% es deleznable y, oh sorpresa, es precisamente ese 20% de su programa el que desarrollan cuando tienen oportunidad… Lo único positivo que tiene este partido es que le roba votos al PP y a Plataforma por Catalunya (del ultraderechista Anglada) que se ha quedado a las puertas de conseguir un escaño.

Si se me permite la frivolidad acabaré diciendo que hay pocas cosas que me resulten más odiosas y que me produzcan más verguenza ajena que los simpatizantes desbocados que van a celebrar (o a sufrir) los resultados de las elecciones a las sedes de los partidos. Esos gritos, ese corear consignas, ese borreguismo ciego y acrítico… ¿cuántos cromosomas tengo en común con esa gente? ¿tantos?

BOLAEXTRA: Hoy la Bolaextra se la lleva el diario Ara cuyo primer número salió, precisamente, ayer.

Tiene buena pinta y tengo la esperanza de que sea una alternativa no–tan–de–derechas a La Vanguardia. De entrada parece un poco más serio, bastante más moderno y no–tan–de–izquierdas como el Avui.

Por cierto, es curioso como los nombres de los diferentes diarios catalanes tienden a las referencias temporales: La Vanguardia, El Periódico, l’Avui, Ara… ¿Será porque aquí siempre anem per feina?

Escrito en 29/11/10 10:37 por Carlos Luna en las categorías:

Comentarios

Gravatar.com se ha roto

Molt d’acord amb el que dius, i sobretot amb això últim: crec que si la gent no idolatrés tant els polítics i no es donessin aquests banys de masses, potser baixarien una mica del seu món per adonar-se que l’objecte important de la democràcia és el poble, i no ells…

Sete | 29/11/10 12:57 | #
Gravatar.com se ha roto

També estic d’acord amb l’anàlisi, però pel que fa al final: amb els temps que corren, la majoria de “simpatitzants desbocats” que són allà segur que cobren (o en treuen algun benefici) d’alguna manera o altra… És com si fos un míting més, però aquí poden celebrar alguna cosa més que paraules. Em sembla que avui dia els polítics es poden idolatrar amb la mateixa sinceritat amb què la majoria de polítics ens parlen a nosaltres. D’altra banda, si mirem el món, els “banys de masses” d’aquí tampoc no són gaire exagerats.

PD: jo diria que el diari AVUI ha sigut més de dretes que d’esquerres durant molts anys…

Núria | 29/11/10 13:44 | #
Gravatar.com se ha roto

@Núria: Cert, de fet hauria d’haver dit no–tan–nacionalista

Carlos Luna Mota | 29/11/10 13:49 | #
Gravatar.com se ha roto

M’agrada la teva visió. Jo tenia clar que SI entraria, i penso (o desitjo, no ho sé) que SI ha entrat per quedar-s’hi, i pujarà bastant. Crec que és una propsota seriosa (tot i que el líder visible és una mica pallasso) i cada dia hi ha més catalans que creiem que la prioritat inmediata és la independència. Si s’ajunten totes les entitats que tenen aquesta proposta, i els voten tots els que van optar per anar a votar i votar sí als referèndums per la independència a diferents municipis, poden entrar fort a la pròxima legislatura.

OuFeRRaT | 29/11/10 15:04 | #
Gravatar.com se ha roto

Ai, quantes coses…

D’on ho has tret que el límit de 80 ha baixat un 50% els accidents? Però si en el primer estudi que van fer va sortir que havien augmentat els accidents, i que la contaminació havia baixat un percentatge ínfim. A més, aquestes dades eren absolutes i no relatives, o sigui que encara pitjor (degut a la crisi, la gent va menys en cotxe, així que proporcionalment ha augmentat la contaminació!).

Quina mania amb la concertada… Jo me n’alegro d’estar de professor en un lloc on em faran fora si no em dedico a la meva feina. I les retallades que s’han fet en educació ens les hem endut tots, i contra el que és legal, així que ja estem prou emprenyats com per sentir consignes. Estaria bé no confondre més les privades (religioses quasi per tot) amb les concertades.

Pel que fa a les eleccions, crec que faltaria afegir un càlcul “catalanista”. PSC i ERC han perdut 20 escons. CiU i SI n’han guanyat 18. No crec que el rellevant hagi estat esquerres/dretes (de fet, tot i que no em desagradi tant ICV, ahir era una mica trist veure en Guillot a TV3 intentant encara presentar els resultats com un ascens de la dreta…)

Meldor | 29/11/10 15:11 | #
Gravatar.com se ha roto

Mmmmmmh… varios puntos:

1: Gracias a Dios, o a la Providencia, o a la Inteligencia, que PxC se quedó fuera. En los primeros recuentos parecía que iba a tener 3 escaños… Tengo un tío que iba de interventor por Plataforma y en el colegio electoral mi padre lo increpó completamente cabreado, como hacía tiempo que no lo veía. No podemos olvidar que nosotros también fuimos inmigrantes, aunque no de tan lejos (oh, sí, nosotros veníamos de justo encima del estrecho de Gibraltar y no de justo debajo).

2: Bienvenidos al nacionalcatolicismo. Me pregunto cómo ha sido que tanta gente, mayoritariamente de clase obrera o media, haya votado un partido de derechas que va en contra de los intereses de la mayoría.

3: La misma Providencia quiera que Jan Laporta no se baje los pantalones en el Parlament, o arroje champán francés, o ponga espías… Dicho esto, ya va bien que entre alguien con un poco de sangre y no horchata a meter caña.

4: Consignas xenófobas y partidos independentistas floreciendo como setas.

5: El PSC ha sido demasiado español para agradar a unos cuantos, y demasiado catalán para los otros. Así les ha ido.

6: Lo de ERC es merecido, por incoherencia consigo mismos.

7: El punto fuerte de ICV era haberse deshecho de Joan Saura. Yo, a Joan Herrera, me lo creo. Quizás se pasen de soñadores / idealistas / ideologizados pero es el único partido que me parece que tiene una mínima preocupación por los asuntos sociales.

8: Quizás podríamos explicar el ascenso del PP igual que el ascenso del voto catalanista e independentista. Es radicalización del patriotismo. ¿O creíamos que toda la gente que no fue a la manifestación del 10J era porque estaba en casa pero pensaba lo mismo que los manifestantes?

9: Meldor, quin percentatge d’escoles concertades són religioses? Jo diria, a ojo de buen cubero, un 75% com a mínim. Quin percentatge d’escoles concertades no respecten el mínim de places destinades a alumnes immigrants o en situació desafavorida, fent així selecció dels alumnes per classe social però rebent finançament públic? Em sembla del tot indigna la pròpia existència de sanitat o educació privada, però fer educació amb paràmetres privats i finançament públic també hauria de semblar-nos un escàndol. Però bé, amb el govern entrant es farà sanitat privada amb finançament públic (tradueixi’s com a beneficis fiscals a qui tingui contractada una mútua en comptes d’invertir en sanitat per a tothom). Vergonyós.

10: ¿El diario Ara no es MUY de la cuerda de ERC? Pero muchísimo, ¿eh? Y el Avui también me parece que históricamente ha sido de derechas-nacionalista.

NaaN | 29/11/10 17:15 | #
Gravatar.com se ha roto

Bones!

Bon post, i realment el que trobo més preocupant és la pujada (històrica, si no m’equivoco), del PP, no anem bé…
Tot i que històricament diria que la gent té al cap que en temps de crisi la dreta ens treurà dels problemes…(òbviament, fals…)

@Meldor: Crec que no és del tot cert allò de: “estic a un lloc on em faran fora si no em dedico a la meva feina. “ Doncs a la concertada crec que convius amb professors que no fan del tot bé la seva feina i ningú els fa fora encara que ja siguin dinosaures. Trobo que els professors de la pública s’han hagut de guanyar la plaça molts més que els d’una concertada donat que també coneixes els possibles “enxufes” que existeixen o poden existir.

Epsilon | 29/11/10 17:40 | #
Gravatar.com se ha roto

@Meldor: Touche… m’informaré millor respecte al tema però m’extranyaria molt que tot plegat la mesura dels 80 km/h no hagués estat globalment positiva.

Pel que fa a la concertada… bé, doncs si, li tinc força mania. Entenc que hi hagi escoles privades (com entenc que hi hagi sanitat privada) però em sembla una aberració que, com diu l’Anna, dediquem diners públics a fer educació privada. Si de veritat creus que la pública no funciona (i aquí potser estem d’acord) el que cal fer és millorar-la en comptes de convertir-la en un forat on deixar caure a tots aquells que no es poden permetre res millor.

// Obs: que l’escola on ets NO sigui així no és estadisticament significatiu.

I finalment: si PSC, ERC i ICV han perdut 22 escons i el PP i CIU n’han guanyat 18 crec que si que cal parlar de gir a la dreta… (de SI no parlo perquè no tinc clar on cau dins l’espectre ideològic).

@NaaN: Respecte al punt 2… bé, sóc dels que sempre remarca que CIU és dreta pura i dura i que només la presencia de partits d’ultradreta (com ara el PP) fa que sigui més digerible. Això sí, aquest cop, per molt que em molesti, crec que tenia el millor candidat.

// Obs: Òbviament això no significa que cregués que se l’havia de votar.

@Epsilon: Si, de fet és molt divertit sentir a algú dir allò de “Els del PSOE m’han decebut per tal i tal, ara votaré al PP” o allò de “El PSOE no és prou d’esquerres, aquest any no aniré a votar” com si aquestes coses haguessin d’ajudar…

Carlos Luna | 29/11/10 18:17 | #
Gravatar.com se ha roto

Hola!

Pel que fa a les eleccions, el pitjor moment per mi va ser quan amb un 40% més o menys escrutat, PxC tenia 3 escons i el PP 20! M’agraden les nits electorals, les trobo molt més apassionants que el futbol. Avui els hi he comentat als nens (“Ara un diagrama de barres! I ara un de pastís! Oh sí!”; m’han mirat raro).

Pel que fa a l’escola, no estic d’acord. Avanço d’entrada que jo crec que s’hauria d’augmentar enormement el pressupost per educació, i garantir a tothom una educació pública de qualitat (de fet, em sembla que és l‘única cosa important que hauria de fer l’estat, i em sembla que actualment és un desastre).

Ara a la realitat. La frase “dediquem diners públics a fer educació privada” senzillament no és certa. Mireu-ho al revés: el concert suposa una part molt petita del cost d’escolaritzar els alumnes. Si a aquests alumnes se’ls hagués de posar en una pública, caldria invertir molt més del que s’inverteix ara. Per tant, i prenent-se la frase amb molta cura, fins i tot es podria argumentar que l’escola concertada fa possible l’escola pública.

Que l’escola pública no funciona en general crec que no cal discutir-ho gaire. Hi ha alguns professors excel·lents (tinc localitzat algun de mates d’un IES que em sembla impressionant), però en general el nivell no és el mateix.
Això cal analitzar-ho amb més calma, perquè la pública té molts factors en contra (s’endú immigrants amb menys nivell en general, es queda els repetidors, etc.) Hi estic d’acord amb el que diu l’Anna en aquest sentit.

Tampoc no funciona pel professorat. No és normal que a un professor no se’l pugui fer fora, o que no puguis tenir la certesa de tenir un “equip” de professors. Crec que se li hauria de donar molta més autonomia als centres. Tampoc em sembla normal com funcionen les substitucions, el fet de fer una entrevista de feina no té perquè voler dir que s’entri als llocs enxufat, normalment és tot el contrari!
I això de que els de la pública s’han guanyat la plaça… en fi, ja saps que amb l‘última reforma de les opos ja no es demanen problemes de mates, cal estudiar-se molts temes de memòria i preparar-se unes unitats? No és fàcil, però no valora realment res, cal estudiar i no saber mates.

Per últim, em sembla molt injust el tracte que doneu a les concertades. Vaig estudiar a una escola que feia classes en català ja en el franquisme, i que intentava precisament mostrar que les coses no eren com semblava a la societat. I com la meva, n’hi havia moltes, que si no eren públiques era precisament per no haver de seguir segons quines directrius.

Abans, al principi, havia demanat no posar al mateix sac les concertades (que per mi vol dir de l’estil que acabo de descriure) i les religioses. Jo crec que cap religiosa hauria de poder ser concertada, haurien de ser exclusivament privades.

Meldor | 29/11/10 20:34 | #
Gravatar.com se ha roto

@Meldor: A un professor de la pública se’l pot fer fora (és molt difícil, però es pot), i a un de concertada i privada? Què m’has de dir? (saps perfectament que un exemple es troba a l’escola on fas classe), què vol dir tenir equip de professors? si l’escola privada/concertada tria els professors que vol com bé saps no forma pas un equip ni té perquè formar “bon rotllo” entre ells.
Però estic d’acord en donar més autonomia als instituts públics i la veritat és que molt d’ells ho intenten.

No sempre s’entra per “enxufe”, però crec que ets conscient (o hauries de ser-ho) de que algú en igualtats de condicions que tu i que sigui “familiar/amic” del centre estaria abans que algú que no estigués tan proper al centre. I això passa en molts (per no dir tots o la majoria) de centres concertats o privats.
Oi que a molta gent que ha estudiat a concertat o privat de vegades els hi diuen de que quan acabin la carrera poden demanar de donar classes a la seva escola?

Sé que ara les oposicions per ser professor/a de la pública han canviat una mica, però com bé dius no és fàcil i cal estudiar. En canvi a concertades i privades una persona que hagi fet filologia anglesa pot estar donant classes de mates a batxillerat, per posar un exemple. A una pública t’assegures uns mínims.

Potser en el franquisme l’escola concertada podia ser més oberta i lliberal, però mira ara com està la teva escola: Segueixen amb els mateixos ideals o han canviat com per exemple a passar a ser exclusiva de gent amb un poder adquisitiu que un doctorant no es podria permetre? No condicionen una mica els ideals de la gent que hi va a estudiar? Crec que avui dia l’educació pública permet molta més llibertat d’ideals que no pas qualsevol privada/concertada (ja descartant religioses clar!)

@Luna: Sento convertir un post de política en un sobre concertades/privades/públiques.

Epsilon | 29/11/10 21:13 | #

Deja un Comentario

Quizás quieras usar textile para dar formato a tu comentario.

"linktext":http://       _em_       *strong*       -strike-       ^sup^       ~sub~
bq. Blockquote       # Lista numerada       * Lista no-numerada       ==html crudo, sin textile==

(no será mostrado) (http://...)